Donant voltes per Girona.

La meva mentorada, la Daniela i la seva mentora, jo, avui, diumenge 11 de desembre, hem fet la nostra trobada del Projecte Rossinyol.

Com sempre, hem quedat davant de casa seva i hem anat a esmorzar a Casa Moner, una fleca-cafeteria molt bona. Hem estat força estona, ja que després de menjar, hem parlat sobre el que ens preocupa i algunes intimitats per anar-nos agafant confiança.

Llavors, com que ja es nota l’esperit nadalenc per Girona, hem donat alguna volta per la plaça de la Independència per mirar les paradetes. Hem anat fins la Rambla, i després hem caminat pel carrer de la Força. Hem estat passejant fins arribar a la Catedral de Girona i l’esglèsia de Sant Felix.

El més maco d’avui ha sigut un magnífic paisatge de Girona, ja que hem passejat pels Jardins de la Catedral i hem recorregut la Muralla.

Per sort, quan hem acabat aquest recorregut a la plaça de Catalunya, hi havia un mercat de compra-venda a particulars. Hem estat comentant sobre la música que ens agrada, sobre algún llibre llegit o sobre algunes joguines que hi havia.

Després, i per finalitzar, anant cap a casa, ens hem menjat uns xurros de xocolata. Un gran final per un gran matí.

Coneixent-nos per Girona.

El nostre gran berenar

Avui, dissabte 12 de Novembre, ha sigut la primera trobada entre la meva mentorada, la Daniela, i jo. Hem quedat després de dinar a prop de casa seva, pel parc de la Devesa. 

El primer que hem fet, ha estat donar un volt fins arribar al local ‘Llagurt’ a menjar un gelat de iogurt amb el que hem escollit per combinar-li – ella de llet condensada, maduixes i mango, i jo de xocolata, mango, festucs, nous i móres. Un deliciós i saludable berenar.

Llavors, hem caminat un xic més, pujant la pujada per arribar a la Universitat de Psicologia i Educació, edifici on vaig a estudiar, per ensenyar-li. També hem vist la Biblioteca de les Àligues. M’ha agradat que em digués que era el primer cop que passava per allà, ja que és aquesta la funció del Projecte.

En Rossinyol

Després de baixar per un altre lloc d’on haviem pujat, hem anat a veure les Fires de Girona –ja que encara estan montades. No hem pujat a cap, però hem xerrat i ens hem explicat diferents històries relacionades amb aquestes festes gironines. Allà hem fet una mica el burro i en una atracció, ens hem emportat un peluix, que l’hem anomenat ‘Rossinyol’.

Per acabar de arrodonir la gran tarda que hem passat, hem anat a prendre alguna cosa a un bar, a prop de casa seva. Hem estat mirant el fútbol, encara que ens acaba d’agradar, però hem posat una mica al dia.

L’única cosa que em falta per dir, és que he passat una gran tarda en molt bona companyia. I pel que m’ha dit la Daniela, ha estat mutú.